s'hi aplana, no seré pas jo qui posi agulles a la màrtega. Casèuse en nom de Deu y qu'Ell vos fassi sants y bons y vos dongui aquí pau y després gloria; amen.
Mes, anèm a lo que fa bon sò,— afegí tot alsantse pera dexarnos de nou sols;— fins ara estem d'acort, vejam ara si'ns desavindrèm. Tu portaràs molta pressa y jo no'n porto
gayre. Ja t'ho explicaré ben clar, perque desd'ara entre nosaltres no hi ha pas d'haver secrets; de fer de moliner y de viure de miracle entre llops, exposat a cada dos per tres
a que'm llevin la pell, ja'n som fart. Tinch compromís fet d'arrendament del molí a persona de confiansa y jo vull arraulirme més a vora de poblat, esperant estarhi més arrecerat de tanta lladregada com pastura per aquesta terra dexada de la mà de Deu. Ja tot ho tinch dispost, però'l tracte fet no pot comensar a córrer fins a Nadal del any vinent, dígali un any y mitx llarch, y fins allavores no contis ab la meva noya, qu'aquí la necessito tant ò més que tu a casa teva; y si no, ja sabs lo que vaig dir a la seva tanta que sempre m'empu-
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/172
Aquesta pàgina ha estat validada.
