Pàgina:La punyalada (1904).djvu/173

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dahía la paciencia llevàntmela de casa: ò'm dexas la noya ò'm caso ab la criada qu'estigui de torn, y ..... ho hauría fet com hi hà món, ¿ho tens entès ara lo que fa'l cas?—
 Aquesta resolució no dexava de contrariarme, mes no volguent donarli importancia, vaig preferir pèndrela alegrament.
 Cal confessar al tot qu'en nostre pervenir falaguer, hi veyam un grop negre, qu'era la malehida estampa del lbo. Al esmentarla, la pobra Coralí se posava seria.
 — ¡Quin mal punt. Deu meu!— exclamava.— Y tan be que podíam arribar a n'axò mateix sense passar per aquell mal trànzit, si no haguessis sigut tu tan cusó, ni jo tan bestia!