Pàgina:La punyalada (1904).djvu/182

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com el cà ab les barroeres caricies del sou amo. Ab en Rafel, més esquerp y un si es no es sorrut, no arribava a tant, limitantse a tretzejarhi com gat y gos a pretext de la vella mitxima d'aquell, de que de les dones la millor es bona pera llensar.
 En Rafel er un fadrinot que passava de cullidor y vivía ab dues germanes y una cosina també forsa madura, tota curta y grossa, que per mal nom li deyan al vehinat la barromba. S'havía aplegat a la casa de jove, que quedà òrfana, y com unes germanes d'en Rafel mitx beneytones no servían pera rès, ella fou qui abassegà'l rem de la casa. Un oncle conco vigilava'ls treballs, ab lo que en Rafel molt descansadament podía dedicarse a les seves aficions del contrabando.
 — Se coneix que tens qui t'escudella'l plat y't fa moxaynes,— solía dir la Coralí.— Almenys t'hi casessis ab la Mónica, ja que tant la fas pretenir y'n traus el such del ecarràs. ¿Què n'acabas d'arramassar xinxons, per fer vida de frare, fumut mussol? Dèxa, que ja'ls espargiràn els he-