Pàgina:La punyalada (1904).djvu/183

reus, que celebraràn la teva mort com la del porch y t'enviaràn els sufragis ab un mandró. Sortosament, pensa pas tothom com tu, ¿oy, Albert?—
 El moliner fomentava les trucades dels diumenges ab bona cara y abundants tragos, per mor de que no quedés la casa desamparada; les cartes anavan en doyna, mes la Coralí y jo que teníam altres joguines, feyam lliga a part sota'ls tells del pati ò a la vora del foch, segons els temps, y alguna vegada, més tart, quan el recort del Ibo s'havía anat esvahint, aprofitant la distracció dels jugadors, surtíam a escampar la boyra anant de passejada bosch enllà.
 Allavors les seves intimitats y expansions solían pendre un caràcterd'apassionament qu'algunes vegades m'esborronavan perque me sentía flaquejar devant de ses ingènues provocacions. El seu axalabrament característich adquiría major encís y sos ulls semblavan traduhir una intenció més abrusadora, entre maligna y infantil. No obstant, a través d'aquelles foguera-