Aquesta pàgina ha estat validada.
aparegué de mos ulls, se quedà ab les mans enlayre espolsantse'ls dits com dient:— Endevina per hont ha passat.—
Despés, pessigantse'l vestit per sobre'ls genolls, arrencà a córrer cantant, dret a la plassa, seguinthi jo com si fos la ombra del seu cos.
La despedida del Coral fou encara més mullada que l'arribada. Ella volgué saludar una vegada més a la seva patrona y practicar la costum de passar per les mans de la Verge, una munió de recorts qu'uns y altres li havíam comprat, y mitx embolicat entre rosaris, escapularis y mocadors, va semblarme vèurehi relluhir la creu del punyalet.
