Pàgina:La punyalada (1904).djvu/189

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aparegué de mos ulls, se quedà ab les mans enlayre espolsantse'ls dits com dient:— Endevina per hont ha passat.—
 Despés, pessigantse'l vestit per sobre'ls genolls, arrencà a córrer cantant, dret a la plassa, seguinthi jo co si fos la ombra del seu cos.
 La despedida del Coral fou encara més mullada que l'rribada. Ella volgué saludar una vegada més a la seva patrona y practicar la costum de passar per les mans de la Verge, una munió de recorts qu'uns y altres li havíam comprat, y mitx embolicat entre rosaris, escapularis y mocadors, va semblarme vèurehi relluhir la creu del punyalet.