Pàgina:La punyalada (1904).djvu/190

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


XII


 El rosari que tants mesos havía qu'esgranava, estava arribant a la darrera gloria; els preparatius pera'l casori estavan molt avansats, havent lograt del futur sogre la condonació d'algunes setmanes del temps fixat. Allavors tornà a ressonar per les afraus de la Garrotxa'l nom odiós del Esparver, com un eco llunyà de la fama que corría per la baxa montanya.
 Segons la veu popular, l'Esparver era un altre Serrallonga, el rey de la baxa montanya, tenint a son comando partides de cinquanta y més homes, ab los que resistía victoriosament no sols als mossos de la esquadra, sinó que també als sol-