Pàgina:La punyalada (1904).djvu/191

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dats del Rey, que per companyíes sortían a combatrel. El cobrava forts tributs dels propietaris que volían ser respectats, com també dels mercaders que volían tranzitar lliurement, y'ls que s'hi denegavan eran assaltats, captivats y posats a preu de rescat. En Bach de Collsacabra degué pagar pera lliurarse deu mil unses; del Cavaller de Vidrà ne tragué un matxo carregat d'or, sense contar moltes altres picossades per l'estil.
 Son valor personal rallava en lo heroych; semblava embruxat, donchs no se l'havía pogut ferir may, per més qu'en diverses ocasions se li havían engegat a boca de carro a cents els trets. Els minyons del seu comando eran verdaders dimonis sense por; no desdeyan may. Mes ell els tenía tant al puny, que devant seu tots tremolavan v al més petit mancament ne feya una penjarella a les branques del arbre més proper. Ademés de que feya guerra als poderosos y tirans, feya caritat als pobres y protegia als desvalguts.
 De rant en tant desaparexía com si se'l dragués la terra, y allavors