Pàgina:La punyalada (1904).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rogenca alzina dels soleys, fins al frescal faig de les ubages y l'ayrós pi de les altures, que formant onades de veetació, omplían les fondalades, remontavan vessants y carenes, y escalavan fins els espadats, per mica qu'en sos rellexos y revirons pogués arraparshi la jonsa ò clavarhi l'urpa el rebech alzinall, anch que fos llensant ses branques al abim.
 Quan tenía ja la vista sadollada de aquell luxuriós espectacle, y'ls pulmons ben saturats de l'alenada canigonenca, devallava'ls tres pisos de aquella mena de torra del homenatge, enfonzantme en les fosses gegantines, traversava boscuries, ombrívoles unes hont may s'hi feya día, migrades altres y aclamaídes per la miseria del terrer rocós d'hont xuclavan; creuhava clapes de soques negroses, socarrimades pels incendis dels pastors descuydats ò maliciosos, ò be devastades pels cullidors d'escorsa que les dexavan nues y sanchnoses a la mercè dels carboners y artigayres que les destralejavan sense pietat; trescava per damunt de clapisses de pedra cantelluda y sulleva-