Pàgina:La punyalada (1904).djvu/193

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Briquet, capità vell. Aquest no hi estava per moure tant rebombori qu'alarmava'l país y revetllava a les autoritats; però l'Ibo no feya cas, per lo menys ostensiblement, dels consells d'en Briquet, qual tutela'l destorbava.
 Poch després assaltava y assessinava uns firetayres al Grau, y en un encontre ab els mossos, hi morí en Briquet, murmurantse entre'ls de la partida de qu'era aquell qui l'havía fet perdre; però ell, que tenía la mà pesanta, ne feu penjar un parell dels més díscols assegurantse axís la quefatura.
 Ell plà conseui aumentar la seva forsa y prestigi portant a cap alguns cops afortunats, entre ells el sagrest d'en Bach de Collsacabra y l'assalt del Cavalier de Vidrà queli valgueren un dineral.
  L'Arbós, ab qui vaig parlar aquells díes, me digué que de lo que la gent contava se n'havía de treure la meytat de la meytat y lo demés eran falornies.
 — Però axís y tot,— afegí,— tinch rahons prou series pera judicar que passarèm un mal hivern. He dema-