Pàgina:La punyalada (1904).djvu/194

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

nat aument de forsa, perque tinch avís de que l'Esparver se decanta cap aquesta banda.—
 Vaig quedarme tot neguitós. Cabalment s'havía acabat la carbonada del bosch y tenint en compte'l poch temps que faltava pera cambiar la situació, havíam cregut que no calía comensarne una altra, ni sostenir inútilment tants jornalers, majorment que'l período de relativa tranquilitat de que havíam disfrutat, ens havía esbargit la idea del perill. En resum, que la defensa del molí estava del tot descuydada.
 Tot cavilant quina determinació pendría y què aconsellaría al moliner, van passarse encara dos ò tres díes. Per fi, un vespre en que ja estava determinat a anar l'endemà al molí y arrancarlos ò be dexarhi gent pera sa defensa, vaig rebre avis de l'Arbós, de que no m'entretingués, perque ja teníam l'enemich a sobre, donchs, segons confidencia rebuda, se l'havía vist en direcció al pont del Llierca. Qu'ell no podía fer rès fins a rebre algun refors de gent que havía demanat y estava esperant d'un moment al altre.