Pàgina:La punyalada (1904).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — ¡Quí hi hà per assí!— vaig cridar ab veu casi afónica per l'esglay, preparant l'arma.
 Casi al mateix temps aparegueren entrebancantse dos minyons a qui sortosament vaig regonèxer a temps. Eran dos llenyaters que, passant casualment per allí prop, hi havían acudit. Tenían les cares finades y'ls ulls esglayats.
 — ¡Assí hi hà un mort!— cridà un d'ells.
 Sobre'ls grahons de la escala que conduíha a les pesses baxes, jeya l'infelís moliner, boca terrosa y en mitx d'un bassal de sanch, la que regantellava per les escletxes de les posts mal ajustades. Mitx boig de terror y ab el cor batentme com un cavall desbocat, vaig saltar per demunt del cadavre en direeeló a la cambra de la Coralí, entranthi sense miraments; estava de fum que casi no s'hi veya; la roba del llit era regirada, com també la d'un catre en que hi dormía la minyona, mes ni una ni altra eran enlloch. Ben convensut d'axò, vaig sortir mitx borratxo del fum, corrent d'assí d'allà com un ximple, passant per demunt