Pàgina:La punyalada (1904).djvu/199

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de fustes que ja cremavan, ab evident perill de caure dins de la foguera. Tot estava en renou y en certs indrets s'hi veyan els mobles y eynes apilotats ab tota la' intenció d'afavorir la crema.
 En mitx de la fetor de robes y llana cremada, comensaren a pujar de la cuyna uns bafarades dc carn fregida qu regirava les entranys. Convensut ab horror de que allò era algun cos humà que's consumía y no sent possible arribarhi per la escala qu'ra una brasa, vaig escalar la finestra.
 Y tal si cremava; era'l mosso que jeya estirat demunt del postàm esfondrat, sostenintse sols per una viga que, com a més groxuda, no havía cedit encara; tot son cap era ja mitx consumit per les flames y els humors del cos regantellavan encesos a la quadra de baix. Me retirava horroritzat y un si es no es tranquilisat de que no era la Coralí com me havía temut, mes un toch de caritat me feu intentar de recullir el cos d'aquell infelís, pera evitar la seva profanació. Era impossible, la finestra era una boca de forn y sobre