Pàgina:La punyalada (1904).djvu/202

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tossegava'l fum qu'haía dragat y gemegava dolorosament. Ens miravan compassius sense rès fer. En Pep sanglotava com una criatura.
 Eniontits y esmaperduts, seguíam corrent d'assí d'allà empaytats per les turbonades de fum espès y pudent que, cargolades per les bufades de llevant, a moments ens envolcallavan. Recordo, sense tenir idea clara d'hont exían, qu'ara un, ara un altre, anavan apareguent nous espectadors, que fets uns enses com nosaltres matexos, contemplavan els progressos del foch, sens ni pensar en fer rès pera deturarlos.
 Per fi'l cadavre del moliner fou retirat d'entre les flames y algú tragué a brassats llensols y altres robes ab que tapar el cos horriblement desfigurat del mort y les carns nues de la infelis minyona qu'avergonyida's negava a moures del seu recó.
 En quant al atach, poca cosa'n deya la criada. Quan ella's despertà per les detonacions que ressonavan dins del molí, deya, que la Coralí era fòra de la cambra. Ella's llensà a fòra cridant esverada, sentintse al moment tapada de boca y