Pàgina:La punyalada (1904).djvu/203

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


agarrotada. Sols recordava haver vist a la Coralí darrera de la taula de la cuyna, ab una destral a la mà, envoltada de tres ò quatre homes queli parlayan. El mosso ja era mort aprop d'ella; després perdé'ls sentits y al tornar en si's trobà al corral de les cabres tirada per terra y sense poguerse remenar. De la Coralí deya que se l'havían enduta dalt de la mula, mes no sabía pas explicar com n'havia hagut esment.
 Faltava un indivíduu del personal de la casa, el baylet que guardava'l bestiar. Era inútil y impossible buscarlo; sería mort y carbonisat entre les runes, com el bestiar que no havía pogut fugir.
 Una mena de fatalisme pahorós s'havía apoderat de tothom; per grupos assí y allà's reunían els homes, ab els ulls fits en la immensa foguerada, sèchs uns plorosos altres y alguns llampegant de rabia. Però tothom parlava baix, com si tinguessin pot de ser espiats; algunes dones qu'anaren arribant ploravan desesperadament retorsantse les mans y estirantse'ls cabells.
 Més tart arribà en Rafel esbut-