Pàgina:La punyalada (1904).djvu/204

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gant, animantse allvors un poch la escena.
 Aquest parlava a crits y estava nerviós y vert de coratge.
 — ¡Albert, axò es una embestida de llop carnicer!— digué tan bon punt me vegé, obrint els brassos dintre'ls que'm vai llensar com una criatura;— ¡que no hi hagi terra que's dragui semblant bestia! Emprò fés el cor fort, fill, y buscarèm la torna, que no maduran totes per Sant Joan. Aquest lladre malehit vol sanch, y jo't juro que n'hi haurà pera menjar y pera beure.—
 Va dexarme pera llensarse vers les flames, intentant després rompre la paret de la bassa pera inondar la casa, però convensut aviat de que axò no era practicable y que per altra part no hi havía rès a salvar, va dexarho.
 Ab tot axò jo que seguía près de una mena d'ensopiment que'm llevava la voluntat y casi la conciencia de temps y lloch, vaig dexondirme un moment al sentit aprop meu algú que deya qu'a la porta de la cabanya hi havía un paper escrit. Vaig llensarme vers el rotllo que l'envol-