Pàgina:La punyalada (1904).djvu/216

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


al donarli voltes! (veyent que jo'm reblincava) ho ha jurat y te prou mala sanch pera cumplir el jurament y prou gent pera ajudarli. Cal confessar que nosaltres per nostra part no li portem pas millor voluntat a n'ell y que farèm alguna cosa pera segarli la ventatja. De pit, no'n manca, me sembla, y de gent no'n mancarà tampoch si vosaltres m'ajudeu. Veritat qu'ell ha fet la entrada y'ns porta aquesta ventatja.—
 Axò'm tornà a posar sobre'l terreno de ma dissort y'm feu esclatar de nou en singlots y esbufechs. Ell, després de pararse un moment, reprengué:
 — Escóltam be, minyó, jo tinch més experiencia que tu y't vull be y per axò't parlo axís, per lo demés jo soch esclau de la ordenansa, desempenyo un càrrech de confiansa, tinch facultats, tinch autoritat y també tinch responsabilitats. Vull dir que jo de tots modos obraré segons el meu criteri; si'm voleu creure y ajudar, crech que tots n'anirèm millor, sinó ..... tampis, acampi qui puga.—
 L'home parlava be, tots recone-