Pàgina:La punyalada (1904).djvu/215

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

baxos, com tocats de lo terrible de la situació. L'Arbós també manifestava tot l'interés compatible ab el seu caràcter fret y avesat a espectacles d'aquella naturalesa.
 — Míra,'m digué, posantme afablement la mà sobre'l muscle,— pots contar que jo far tot lo que de teulades en avall ferse puga, tant per obligació com per la lley que't tinch; fins el cor me diu que jo tinch d'haver la entrega d'aquest criminal, mes tot ha de venir per sos passos contats. Lo succehit es una terrible desgracia, mes ja no te aturador; per no apesararte més, no vull fer esment de les meves advertencies que podían evitarla. Dexèmho y anèm a lo que fa bon sò; ni'n traurèm rès d'axecar el coure cridant «al llop» «al llop», ni tampoch de tirar el cap per les parets, ni plorar com criatures. Siguèm homes, prenent les coses tal com son y plantegèm la qüestió.
 El teu mortal enemich t'ha robat la promesa y't matarà quan pugui, a tu, y a mi y a n'aquests, després de cremar y robar quant li vingui a mà. ¡Axò es la veritat, no