Pàgina:La punyalada (1904).djvu/214

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


els polls no arribarían a be, y que aquí hi hà bones lloques no ho dubteu pas. Ja heu sentit al baylet que deya qu'entre les veus n'hi havía semblat regonexer la d'algun dels matexos que mesos passats aquí's guanyavan les caxalades y'ls teníau per guardians. ¿Y qui vos assegura qu'entre'ls matexos qu'aquí han vingut a portar auxili, no hi hà'ls seus confidents? Desenganyèuvos: com més fressa farèu, pitjor; no es pas aquest el camí qu'hem de seguir. A murri, murri y mitx.—
  Tot y reconeguent el bon sentit del parlament del subcabo, va courem com una vergassada. Jo que'm frissava pera entrar tot seguit en acció, desesperantme la sola idea de que la meva estimada hagués de passar aquella nit en poder de son raptor! Vaig comensar a estirarme els cabells y sanglotar tot cridant:
 —¡Però, sants del Cel! què serà d'ella en mans d'aquest malehit cabrò!— y en un accés d'egoista follía vaig afegirhi:— ¡be la podía haver morta coma n'al sou pare, tant de bò! menys patiríam jo y ella!—
 En Rafel y'ls demés estavan cap-