Pàgina:La punyalada (1904).djvu/218

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'aprofitar per si a la quieta girem la garba, ¿ho entens?—
 No se si'l bon home creya lo que deya, mes es lo cert que les seves reflexions me feren algun pes, si no pera apayvagar ma desesperació, per lo menys pera acceptar l'actitut passiva que'm demanava.
 Encara seguirem parlant bona estona sobre'l mateix tema, exposant l'Arbós, si be molt reservadament, algun indici dels seus plans. Un moment se parà y girarem tots el cap, atrets per un lleuger soroll que venía de darrera de la cabanya. Era en Bilot, el bouer, que semblava terrejar ab la punta del gayato.
 — ¿Qué gratas tu aquí?— feu l'Arbós ab veu amenassadora.
 L'infelis alsà'l cap, arreganyà les dents blanques ab son mitx riure d'idiota y tot balansejant el goll, feu alguns passos mostrant un parrach de roba d'indiana, dihent ab la seva veu de nas:
 —Part d'allà he trobat axò que deuría ser de la molinera y he pensat: qui sab si'ls janfosques l'han treta pe aquí.—
 Be ho havía sigut d'un vestit de la