Pàgina:La punyalada (1904).djvu/219

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Corali, prou que'l conexía, mes la troballa no tenía cap importancia; era un retall rebregat que'l vent hauría dut bosch enllà; fins se veya que hi havía cobsat la pluja.
 — ¡Tu pla ets un janfosca!— li digué l'Arbós, rebotentli'l parrach per la cara.— Arri a jaure, malehit gollut del bordell!
 — Míra, Bilot, agàfa'l trapau dret a casa,— afegí'l seu amo,— y digas qu'amanexin sopar per sis. ¡D'ayre, eh!—
 En Bilot, ab sa mueca de ximple, atravessà la era trepitjant fexuch y balancejat el cap com un os y enfilà corriol avall.