Pàgina:La punyalada (1904).djvu/221

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ble en que l'Ibo y jo, agarbonats com llop y gos, anavam a revolcons. La naturalesa del cà s'encarnava tan be ab la idiosincracia dels propis sentiments, que com una obsessió atàvica, sempre era en la imatge d'aquella bestia que's personalisava el poch raciocini del meu esperit en aquells moments de metamòrfosis passional. Eram dues besties que'ns jugavam la vida en defensa d'un predomini purament carnal; jo sentía la xardor de sos brutals desitjos, traduhintse en rogallosos ruflets y en renechs de significació casi sols ascequible a la inteligencia de la bestia, com sentía també ses dents de dragó fentme presa al coll, arborantme ab un dolor rabiós completament deslligat de tota manifestació intelectual. Algunes vegades, ab desesperats esforsos arribava a alsapremar ab el meu el seu cos, volcantlo, y allavors era jo qui clavava les dents, ruflava y renegava, fins que un altre tom tornava a posarme en la situació del vensut sota'l seu cos que'm gravitava fexuch sobre la boca del cor. Y axís, rodolant sempre rostos avall y dexant darrera enllà