Pàgina:La punyalada (1904).djvu/222

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

una estela de carn sanchnosa, el terreno acabà per mancarnos y, com un allau quan arriba a la cinglera; sortirem botent per un abim sense fons entre esvahiments del cap y laxituts del cos.
 Allavors vai despertarme horroritzat de mi mateix y ab la clarividencia del alucinat vaig comensar a recapacitar sobre les peripecies d'aquella jornada luctuosa, representantsem tota la tràgica historia reconstruhida per modo admirable per elements testimonials propis y agens y pels deduhits gracies al conexement que posseía de les coses y les persones. Veya a la Coralí saltant esglayada del llit als primers espetechs de la invasió y dirigirse a la cuyna pera armarse de la destral; al seu pare, atacant coratjosament als lladres escala amunt y morint sense esbategar esclafat pel número; al pobre mosso, tractant de defensar a la mestressa ab més bona voluntat que valor y morint a sos peus clamant pietat, mentres que la pobra noya, ja sola y sense valiment de ningú, seguía encara defensantse parapetada darrera del escon, ab el posat heroych