Pàgina:La punyalada (1904).djvu/227

 Aquestes paraules me produhiren algun efecte y, fentme gran violencia, vaig lograr sobreposarme una mica y vestirme ajudat d'en Pep.
 Era tan negra nit que ni's conexía encara per ahont havía d'apuntar el día. Atravessarem la era, després un pastorim d'herba amollegada per la rosada, seguirem un camí de carretes que'ns conduhí part d'amunt dels conreus y seguint un corriol planer arribarem al coll de Malherba desd'ahont, a la dèbil claror de les estrelles, se veyan retallades les llunyanes serralades de Talaxà, les Canals, Bestracà y Costa bona: allí'l camí's partía en tres, y en Rafel qu'anava al devant, parantse's girà en rodó, preguntant:
 —¿Y be, cap ahont la donem ara?—
 Que ho sabía jo! Mentres caminava sentía cert apayvagament de nervis que responía a una satisfacció interior, com la del home que fa quelcom, mes al ser reptat per en Rafel, vaig sentir de cop el descoratjament del caminant que, atrapat per la nit boyrosa, s'adona de que's troba esmaperdut, sense nort ni guía.