Pàgina:La punyalada (1904).djvu/228

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Allavors la imatge malehida del dubte, d'aquell dubte que tantes vegades m'havía jumit al jou del home fatal qu'ara'm perdía, y qu'havía cregut esvahida per sempre més, la vaig veure redressarse de nou devant meu, exacerbada encara pel dolor de la impotencia. Venía a ser com una nova manifestació del etern problema de la meva vida; un ideal difús envolcallat de tenebres, un obgecte de perpètues cobejanses separat per un abim, un desitx foll d'obrar, de lograr, mancat de tota orientació.
 Y l'ànim se m'anà enxiquint, les cames comensaren a tremolarme y'l cos se m'aclofà al bell devant dels tres camins.