Pàgina:La punyalada (1904).djvu/234

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


n'en Rafel, mes no per axò desarrugà la cara y contnuà posant reparos que l'altre procurava desfer, a voltes ab més bona voluntat que fortuna, y comensà a veures encorralat.
 —Menys m'agrada axò,— afegí encara en Rafel,— de parar hores enteres en lloch senyalat per qui està en relacions més ò menys descubertes ab l'Esparver. Si aquest home es un murri, com sempre he cregut, axò es un llàs. La Collada roja s'ovira de molts indrets a més del coll de Clarioles ¿per què vol, donchs, aquest Ase del dimoni que siguem justament allí?
 Perque, diu, qu'ha de saber hont soms si convé donarnos alguna contraordre ò fernos alguna senya.—
 Passaren alguns moments de silenci en que tots reflexionavam. Jo, portat pel desitx de fer quelcom, me dexava seduhir per aquella perspectiva d'acció y m'inclinava a agafarme confiadament a n'aqueil fil d'esperansa. La confiansa ingènua d'en Pep m'encantava y per altra part volía convèncerm de que la oposició d'en Rafel, a més d'esser filla de son caràcter desconfiat, previndría d'un