Pàgina:La punyalada (1904).djvu/235

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sentiment d'amor propi ofès per no hayer sigut ell el prefert per l'Ase pera depositarhi sa confiansa. No obstant, fou el mateix Pep qu'acabà per tirarme a sobre la galletada de aygua freda. Com home que vol treures de sobre un pes, digué somrient ab la convicció de que donava un argument de pes al seu propi contrincant:
 Per alguna cosa m'ha fet jurar de no dirten rès ¡ets tan desconfiat! ..... Era jo qui us hi devía portar com a cosa meva.
 — ¡Ah ja!— feu aquest ab expressió triomfal.— ¿El veus ara'l parany? ¡Redeu, si no t'arriba a fer mal la llengua! .... tu pla'ns portavas al mitx del fanch. Donchs, veus? ara comensa axò a engrescarme, ara som jo qui us dich: demà veurèm al llop. Senti la veu del Esparver que'ns crida per boca del Ase y cal no ferli mals averanys. Cal fir el pollí y preparar unes altres morralles pera'l que sia més ruch.—
 Y's fregava ies roans de satisfacció tot rientse del jòch de paraules que li havía sortit.
 Se convingué en executar les pres-