Pàgina:La punyalada (1904).djvu/236

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cripcions del Ase, però separantse en Rafel que cuydaría de recullir més gent y preparar una segona ratera prou grossa pera enganxarhi al cassador.
 El mateix Rafel, que no hi veya de goig de poder sortir d'aquella vida que l'ensopía,'n trassà'l plan que nosaltres seguirem al peu de la lletra.
 Degut a la forta tensió a que havía estat sotmès durant aquelles setmanes, tirant sempre al descoratjament y à la debilitació de la fe en la meva sòrt, se m'havía agrejat de més a més el cor ab una mena de dcscspcració sorda y fonda que sols per un excés de forsa de voluntat no esclatava ab violencies. Però la idea de qu'anava a trobarme devant del enemich, de que l'anava a veure, encara que no fos més que pera expiar els seus mohiments, me tenía del tot preocupat, com desatinat y fòra de rahò. Unes vegades me dexava portar per l'optimisme, pensant que de allò n'havía de venir la redempció del infern que duya a dins y allavors la imatge de la Coralí venía a ballarme devant dels ulls, encisera com may, prometentme una nova era de