pas de compendre'l fracàs de la operació, ja qu'encara que teníam l'enemich a tret de bala, tot era gastar pólvora en salves. La espessor del bosch no dexava veure a ningú: sols per los foguerades se podía compendre la posició d'uns y altres, y uns y altres feyam foch a la bona de Deu vers hont veyam el fum, y les bales rebotent per soques y branques, cap dany causavan als que s'amagavan darrera d'elles. Lo verdaderament perillós era'l descubrirse, donchs era presentar un blanch segur. Axís tothom s'estava quiet contentantse en galejar de debò.
— Axò es perdre'l temps y les municions debades, Rafel!— vaig cridar a n'aquest, a qui sentía disputarse a crits ab els trabucayres,—¡tirèm avant!
— Tal dich jo,—feu ell,— y ja qu'aquesta bretolada no te pit pera venir, hi anirèm nosaltres. ¡Apa, minyons, amunt y foris! Alto'l foch y avant!—
La veu ressonà per la boscuria y'ls més coratjosos comensarem a avansar, saltant d'un arbre a l'altre, a la quieta y ab l'arma encarada promp-
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/238
Aquesta pàgina ha estat validada.
