Pàgina:La punyalada (1904).djvu/247

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Jordi, mes no't manqui coratge, que de bons brasons pera ajudarte no'n mancaràn pas ¡redeu!—
 Aquest bon amich, sortintse de son temperament, d'ordinari bondadós y pacífich, recordantme discretament el calificatiu de mitja femella que m'havía aplicat l'Esparver poch abans, tocà la tecla que'm calía pera tornar a ser home. Vaig redressarme y emprenguerem la marxa cap a Ribelles, mentres l'Arbós, com reprenent el fil d'una conversa interrompuda,'m deya ab accent que procurava fer bondadós:
 — Endemés tornanthi, no li girèm el cap enrera, Deu nos en guart d'un ja està fet; fèmse càrrech de qu'ara'l galliner ja està esvalotat y no cal anar ab tants miraments; reunirèm gent y donarèm una batuda seria segons el vostre sistema.
 De fet, l'endemà mateix envià un parte a Girona solicitant reforsos. Desgraciadament el Govern, qu'estava allavors preocupat ab no sé quines entremaliadures d'Espartero, se limità a enterarse de si'l cabecilla Esparver, tenía caràcter polítich, y assegurat de que sols era un bandole-