Pàgina:La punyalada (1904).djvu/247

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jordi, mes no't manqui coratge, que de bons brasons pera ajudarte no'n mancaràn pas ¡redeu!—
 Aquest bon amich, sortintse de son temperament, d'ordinari bondadós y pacífich, recordantme discretament el calificatiu de mitja femella que m'havía aplicat l'Esparver poch abans, tocà la tecla que'm calía pera tornar a ser home. Vaig redressarme y emprenguerem la marxa cap a Ribelles, mentres l'Arbós, com reprenent el fil d'una conversa interrompuda,'m deya ab accent que procurava fer bondadós:
 — Endemés tornanthi, no li girèm el cap enrera, Deu nos en guart d'un ja està fet; fèmse càrrech de qu'ara'l galliner ja està esvalotat y no cal anar ab tants miraments; reunirèm gent y donarèm una batuda seria segons el vostre sistema.
 De fet, l'endemà mateix envià un parte a Girona solicitant reforsos. Desgraciadament el Govern, qu'estava allavors preocupat ab no sé quines entremaliadures d'Espartero, se limità a enterarse de si'l cabecilla Esparver, tenía caràcter polítich, y assegurat de que sols era un bandole-