Pàgina:La punyalada (1904).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


oberta pera aplicar ales petites qüestions que'ns plantejavam un criteri forsa just y avegades ben original.
 Un día en qu'estava més d'humor, després de contarme alguns cassos concrets, al veure l'interés ab que l'escoltava, acabà per ferme mostra de les recordanses que d'aquells temps guardava. El bras esquer, mitx baldat d'un cop de bala, una altra senyal fonda a la espatlla dreta, la gargamella tota cusida ab uns punts que semblavan marcar dents de dragó, y per fi, arremangant la pitrera de la camisa, arreganyà'l pit, mostrantme una horrorosa costura al costat del mugró esquer.
 —Ara afegíuhi a n'axò,— deya ell,— el reuma atrapat dormint a sol y serena, les reliquies que conservo encara del paludisme dels xaragalls y les cavernes baxes, l'asma, fruyt dels grans cansaments y... mil penalitats d'altra mena, que no cauen may a terra, y veurèu quína vida he portat y per quín voler de Deu encara m'arrossego pel camí del cementiri sens assolirne may el terme.
 Després, posat a la rossoladora, acabà, per descubrirme son cor, que