Pàgina:La punyalada (1904).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


molta; lo que hi havía era que, a diferencia de molts veterans, el recort de les seves gestes semblava sols despertarli pensaments dolorosos ò molestos, per lo que defugía de conversarne.
 Després de repetides visites, acabí per congeniar, en quant era possible, ab aquell caràcter enfellonit pels anys y les xacres y separat del món per rahons de salut y d'idiosincracia. Conversant llargament sobre coses de la terra, se mostrava admirat y fins encuriosit de mes particulars, aficions, les quals atiava contantme munió de detalls y cosetes que'm demostravan una viva penetració y fàcil assimilació dels obgectius que'm guiavan. Era forsa llegit, si be'l cèrcol de la seva alimentació literaria se reduía al repertori dels doctors y llegistes cerverins de cinquanta anys enrera, y encara que darrerament havía paladejat alguna cosa dels temps nous, obsessionat sempre ab l'idea de que estava en lo darrer any de la seva vida, creya prudent no enquimerarshi, pensant que ja tenía prou lletra pera arribar al altre món. Ab tot, la seva inteligencia era prou