Pàgina:La punyalada (1904).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


na estatura, perque ara, corvat comera, encara alsava forsa. Vestía de panyo negre, ordinari però nèt, camisa blanca sense planxar, y al coll una corbata de seda, també negra, ab tantes voltes que a la darrera sols li quedavan els bechs pera nuar. Cubría'l cap ab un casquet de punt de teler, ratllat de blanch y negre, y calsava sabates de roba ab sola d'espardenya.
 El seu tracte de primer moment resultava rezelós y reservat; fixava molt la vista, com si li escassegés, y sovint s'aclucava d'ulls, apretantse'l front ab la mà, com si volgués retenir les idees ò li fiaquegés el corvell, però un cop assossegat ò convensut de la bona fe del visitant, se tornava més amorós y expansiu, si be sols després de molt tracte no's manifestava son caràcter ab tota sa plenitut. Axís m'esplicava jo la poca popularitat que gosava entre sos comarcans, als qui tampoch ell tenía en gran concepte, y la poca intervenció que generalment se li concedía en la darrera epopeya dels trabucayres, per més que vaig entendre aviat que n'hi havía tinguda