teig d'una vida aventurera y anormal. Les ensenyanses del seminari cobsades sense vocació y sots la pervertidora infiuencia del allavors amich Ibo, no cavaren gayre fons en la meva ànima, y si, no obstant, m'havía conservat lliure de perversió a través d'una vida de perdulari, era nó per virtuositat de sentiments, sinó més be per pulcritut d'instint, per un atavisme de familia, per encongiment y curtedat de geni ò per una protecció especial del cel, com m'assegurava algú més tart. Era com una mena d'àngel sense ales, en qui fins els grans afectes entravan pels ulls de la carn y era ab aquests ulls que m'havía enamorat no sols de la forma sinó fins de la essencia de la Coralí, la que si be no filava gayre més prim que jo en disquisicions d'aquesta mena, possehía emperò una certa fe primitiva peró ben acabalada, una ignoscencia y susceptibilitat un poch pagesívoles, barreja de coloma y de serpent, y sobre tot una gran conciencia de la propia dignitat salvaguardada per bona dosis de forsa de voluntat, condicions totes més que suficientes pera su-
