Pàgina:La punyalada (1904).djvu/262

gestionar mon temperament sempre inclinat a demanar caminadors.
 Era ella qui m'havía prestat ses ales de colom selvatge pera desenllotarme; però en quant dexí de sentirme apexat de ses emanacions purificadores, vaig sentir tot el desespero del nàufrech que, quan després d'inaudits esforsos arriba a guanyar terra, presa dels pirates se'n troba robat, maltractat y capbussat de nou al mar.
 Primera conseqüencia d'aquesta anemia moral que ja venía de lluny, havía sigut la debilesa de la part altruística del meu amor per la Coralí, a la qu'havía considerat sempre com una fruyta riquíssima de gustar, digna de totes les atencions y respectes del bon gurman que's frissa per regalarsen; y la segona fou l'anulació d'aquest accident del amor de bona lley, tornantse aquest egoista y disminuhint en serenitat y puresa lo que aumentava en intensitat brutal. De tal manera les dues naturaleses de que parlava suara al final del raciocini, acabavan per confluhir: el jo racional se convertía en aquissador del jo gos.