Pàgina:La punyalada (1904).djvu/270

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


XVIII


 La espía va picar y en conseqüencia estiguerem contramarxant tot un día pera venir a parar de bella nit al Freu hont semblava qu'havía de passar l'Esparver pera caure sobre'l vehinat de Tortellà, hont hi tenía una presa ullada. El pas quedà tan ben pres que l'enemich per forsa tenía que quedarhi envescat, mes estava jo tan desenganyat d'espíes y confidencies, que no tenía pas gayre fè en l'èxit de la parada. Efectivament, després d'aquelles hores d'angunia y espectació propies de les grans operacions, m'entrà l'aburriment, fill del escepticisme que s'havía apoderat de mi, malgrat els esforsos d'en Pep, sempre amatent a