Pàgina:La punyalada (1904).djvu/275

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


un atach de la banda d'Albanyà, arribarem de sorpresa, produhint entre'ls assaltants un confusió espantosa. De les cabanyes y de les estables, de les que ja estavan apoderats, comensà a sortirne gent esverada y sense esma pera defensarse, atents sols a salvarse per la fuyta fexes amunt. Creurían ab molta rahò trobar tancada la retirada y axò era sens dubte lo que'ls encegava més; però desgraciadament, per la mala manya d'en Rafel, no era axís y l'un per assí, l'altre per allá, com conills sorpresos a la pastura se'ns escabulliren per entre les melques y canemeres, quan, ben portada l'acció, devían quedar tots copats.
 Alguns minyons que donaren la volta per la llissa's toparen ab el propi Esparver que sortía del darrera y se li tiraren damunt, però ell, que de coratjós n'era de debò, se'n desfeu a trets de pistola, y malferintne un y imposantse altres, s'escapà abandonantne un dels seus que morí cusit a ganivetades.
 Malgrat el desespero de la nova decepció representada pel desperdiciament d'una de les ocasions més