Pàgina:La punyalada (1904).djvu/276

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


flisses que se'ns havían presentat pera anular aquell enemich irreductible, no dubtarem pas, tan bon punt ens trobarem aplegats, de llensarnos en persecució del Esparver qu'a xiulets anava reunint als dispersos al pastorím de part d'amunt dels quintanars. Ho ferem seguintli la petja y a la callada per mitx dels conreus. Aviat vegerem al malehit capitost gallejant en mitx dels seus. Se veya al amparo del bosch proper y'ns desafiava cinicament a crits ab sa veu d'ayguardent. No necessitavam pas tant pera mourens. Als primers trets, alguns d'ells anaren de morros per terra, comensant el grupo a retirar llisera amunt enduhentsen els ferits. També un dels mossos que'ns acompanyava rebé una bala a la cuxa.
 Veyent que la presa se'ns escapava quedant aquella acció reduhida als inútils tiroteigs dels que ja estava tip fins als ulls, fòra de tino vaig llensarme com un boig, no veyent devant més que la estampa aborrible del meu enemich que, com un torejador en la plassa, semblava complaures en encegarme, citantme com