Pàgina:La punyalada (1904).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


noya honrada; pcrò ]'antich amich, convertit en enemich mortal y més tart en quefe de bandolers, ]i declarà guerra a mort combatentse els dos a foch i sanch. Ses rivalitats, ànima de la darrera epopeya dels trabucayres, acarriaren sobre d'ell desgracies, contratemps y terribles desenganys, y la seva filosofía, desprovehida de creencies positives y farcida sols d'egoisme xorch, no li serví de res. Lluytà mentres tingué forses sostingut per la desesperació, fins que, aterrat y abatut, el cap li fiaquejà y caygué en el més baix grau d'embrutiment moral y material, del que sols n'exí després d'una luctuosa escena que li obrí els ulls de l'ànima posantli el cos a les portes de la mort. Tot axò ho contà en termes breus y concisos, interessantme encara més lo que callava que lo que contava.
 —Sabeu que axò es interessantíssim? ¡Quína llástima que no ho tingueu escrit!—diguí jo.
 —¡Escrit!—feu ell—¿Ho voleu encara millor escrit?—y'm mostrava les seves nafres.
 —Però vos morirèu, y'l llibre's