Pàgina:La punyalada (1904).djvu/291

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y fumada com boca d'infern; les robustes canonades se destacavan sobre la dèbil celistia esmotxades per damunt del forcat com columnes d'una catedral gòtica, quals naus haguessin sigut esfondrades per la violencia del foch. Moltes jeyan per terra mitx carbonisades ò havían quedat estontolades sobre llurs vehines y algunes, rosegades per la basa, s'havían tombat sobre les roques formant balansa y apuntant al cel, com colossals pesses d'artillería. El sol de terra estava atapahit de cendra fosca y de munts de carbonija que cruxía a sota'ls peus ò s'envescava per les cames, efecte de la rehina plorada per les soques, qu'en alguns punts fins havía format regalims y tolls d'un fanch llepissós com pusterma. En cert indret hont la cinglera s'acanalava formant com una xemeneya, la forsa de la cotrent havía avivat l'incendi en termes que el bosch quedava allí ràs, com si n'hagués passat un bufarut y les roques calisses de les altures havían quedat cuytes, engrunantse en còdols que blanquejavan escampats per sobre la tofa negra de la llisera