Aquesta pàgina ha estat validada.
que'm despertà. En aquell moment, una silueta negrosa y llarga brincava pel meu devant, anant a fondres entre les tenebres del bosch, quedant sols visibles dos punts lluminosos y bellugadissos, com dues cuques de llum.
Allò no era pas somni, era pura realitat. Un lloparràs, creyentme tan mort de cos com ho era d'ànima, havía vingut a donarme sa besada, l'òscul del fosser.
