Pàgina:La punyalada (1904).djvu/294

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que'm despertà. En aquell moment, una silueta negrosa y llarga brincava pel meu devant, anant a fondres entre les tenebres del bosch, quedant sols visibles dos punts lluminosos y bellugadissos, com dues cuques de llum.
 Allò no era pas somni, era pura realitat. Un lloparràs, creyentme tan mort de cos com ho era d'ànima, havía vingut a donarme sa besada, l'òscul del fosser.