Pàgina:La punyalada (1904).djvu/296

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


confiansa'm comunicà qu'estavam sobre un plan gros del que n'esperava bons resultats, que tingués confiansa y sobre tot que gastés molta prudencia. Poch més me digué, dexantme a les fosques; mes pera major claretat dels succesos que se realisaren després, prescindiré del secret y faré la relació de certs antecedents, molts d'ells ignorats per mi fins molt posteriorment.
 L'Arbós havia trobat el desllorigador de la forsa del Esparver, que tant el preocupava. Per més que sembli mentida, era en Bilot, aquell gollut mitx imbècil, bouer del Pedrals, a qui instintivament repelia sempre que'l tenía aprop, com si pressentís sa traydoría. El día de la topada de Pedrals. al arribar més tart l'Arbós y'ls seus, se trobà al infelís gollut mitx asfixiat pel fum entre les runes del corral, lo que no'l salvà pas de que'l subcabo malhumorat el fes revenir a puntades de peu.
 Alguns dies després, transitant per aquells encontorns, en un alto en que'l subcabo s'havía distanciat dels seus, se topà ab el bouer a qui