de la vostra deria, volguí, a les acaballes de la meua vida, reveure per darrera volta molts d'aquells llochs que'm foren tan familiars; volguí refrescar mos recorts, grats y esblaymats uns, com somnis d'infant, y altres vius y punyents com dagues, a fi de empeltar sava nova a la obra de que ja in mente vos ne feya hereu.
«En efecte: me fiu passejar per uns y altres llochs. y a poch tornava a casa llassat y ab l'ànim més abatut qu'abans. Me semblà talment que aquella terra patía del meu propi mal, y que, igual que mon cos, se arrossegava pel camí del cementiri. Ja no es aquella terra jovensana y rumbosa com una nuvia bosquerola que jo havía coneguda. Ses luxurioses aubredes van desaparexent destralejades per l'artigayre estúpit y pel carboner explotador de la ignorancia y la miseria del propietari y, empaytada per la batuda, ha fugit també la fauna que abans li donava vida.
«Al santuari de la Mare de Deu del Mont me mostraren dins d'un exvoto els ullals del darrer sanglar de
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/31
Aquesta pàgina ha estat validada.
