Pàgina:La punyalada (1904).djvu/310

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


menys sobtat y més brut de brossa.
 Se produhí entre nosaltres un curt moment de confusió, que l'Arbós dominà al punt ab enèrgiques intergeccions sordes donades a mitja veu. Quatre mossos s'avansaren entre la verdissa ab ordre de tapar la sortida, anch que fos a bayonctades; el nostre lloch fou rcforsat pels qu'havían quedat més amunt, y'l mot d'ordre del Arbós fou: ¡apuntar be y estalviar municions!
 L'enemich degué apercibirse aviat de nostre moviment que fou bastant fressós, si be de moment no degueren compendre de que's tractava, però no tardarem en sentit algunes veus d'alarma seguides d'una remor confosa. «¡Som trahits!», se sentí clar qu'algú deya. Els del cap de la fila apretaren el pas ab ànim d'engolfar la rosta, mes allavors la carrabina del Arbós donà la senyal del espetech y les bales comensaren a rebotre per la cinglera ab xiulets esferehidors. Els del cap de la fila anaren a capgirells y desseguida la regata fosca comensà a degotar taques negres que desaparexían engolides per l'abim. Eran cossos humans