Pàgina:La punyalada (1904).djvu/315

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Més tart, els fins de vista s'adonaren d'algunes taques negres arrapades a les roques com sargantanes; algunes s'estimbaren tocades sens dubte per les bales que'ls engegavan desde dalt els d'en Rafel, altres anaren baxant y poch després se sentí de nou dins la balma l'axanés de moments abans.
 Allavors l'Arbós, considerà arribat ab la llum del día'l moment d'acabar la batuda y fent avansar els mellors tiradors per les puntes de les roques que s'encaravan millor ab la còva, per lo qu'alguns degueren fer martades de molta consideració y ascensions de verdader perill, se disposà a fer fusellar a aquells infelissos sense cap mica de pietat, per més qu'enviavan alguns congoxoses veus de clemencia.
 —¡Per què perdonarlos!—contestà secament l'Arbós, al interrogarlo sobre'l cas. —¿Creyeu que son aquesta purria tropes organisades pera donàrloshi cuartel? A més de que la lley de bandoleros els condemna a mort pel sol fet d'agafarlos ab armes agredint a l'Autoridad. Be val més exterminarlos aquí que no portarlos