Pàgina:La punyalada (1904).djvu/316

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

presos perque'ls fuselli un altre després de passarne jutges y advocats ab declaracions y romansos que qui sab Deu lo que'n sortiría. No n'estalviarèm pochs de maldecaps a n'ells y nosaltres!—
 L'esperit de venjansa que respiravan les cruels paraules del subcabo no'm feu fret ni calor, però'm contrarià en gran manera, per quant m'impossibilitava d'encararme ab l'Ibo, si es qu'encara era viu, com era'l meu més gran desitx, y sobre tot d'inquirir noticies de la Coralí, que malmesa ò nó, obsessionava com may el meu pensament.
 — ¡Permetèume, al menys,—vaig dirli, —embestir la còva pel corriol, acompanyat de qui vulgui seguirme!—
 — ¡Dich que nó!- feu ell ab imperi. —No vull qu'aquesta lladregada costi una gota més de sanch; ni tots ells valen una tantícula de la que ja ens han fet vessar.—
 Y girantme la espatlla,'s dirigí a donar les darreres ordres pera la fusellada final. D'ella vaig serne testimoni passiu, sense qu'aquelles escenes de bestial carnatge m'arribessin