Pàgina:La punyalada (1904).djvu/324

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no ve aquest dropo de rector, axís se colltrenqués, ay... ay i.....—
 Desesperat y aburrit d'aquell estúpit parlament, que llevat de mi feya riure a tothom, vaig alsarme ab tota la intenció d'enviar a n'aquell miserable un còdol que li acallés per sempre'l dolor dels seus pecats, quan vegí arribar al rector de Talaxà, un vell escardalench y fort que, transitava pel viarany igual que per una carretera. L'Arbós s'alsà a recèbrel y després de donarli'ls bons díes y havent preguntat aquell qu'es lo que hi havia que fer,
 — De moment, poca cosa; — respongué aquest, perque aquesta canalla's juga'l tot pel tot y fan igual que'ls gats de bosch, esgarrapan tant com tenen vida; no més aquí baix a mitja cinglera n'ha quedat un de penjat, qu'encara renega tot demanant confessió. Després ja parlarèm del enterro de tants cossos; els d'aquí dalt deuen ser de vostè y els de baix de mossen Geroni. Donchs, jo de vostè,'ls tapiaría tots al fons de la còva; enlloch poden tenir millor ninxo, com ja diu que's va fer una altra vegada.