Pàgina:La punyalada (1904).djvu/330

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gades me semblava estar subgecte a un de tants somnis tormentosos y extravagants com en mes hores de repòs forsat venían a afegir llenya al foch que'm devorava, però no era somni, nó, perque ben clar jo veya al Arbós mitx estuntolat contra la paret, ab les cames creuades sobre la tercerola, badant la boca entre ses patilles blanques ab els llavis inflats com un xantre de catedral y fent mans-manetes com un ximplet, y'ls altres escarnintlo, sentats uns ab les cames creuades y'ls ulls baxos, com santons de morería, y altres drets ò recolzats pels revirons dels penyals, tots seriosos y recullits, y veya també la estiva de morts ai fons de la còva y sentia'l baf empodegador de sanch fresca que tapava'ls esperits.
 Per fi va acabar la confessió y ab ella aquella escena d'orats, y jo vaig tenir esma pera sortir escapat enfilant el corriol. Arribat al extrem y mentres examinava'l terreno hont hi havia hagut la única lluyta d'aquella jornada, vaig sentit la descarga, la darrera caritat de les quatre bales qu'havía solicitat l'Avi pera després de la confessió.