sos per les verdisses degotant la sanch per l'espadat com bots de vi foradats; aquell infelís retingut a n'el relleix ab els ossos picolats y les carns despedassades, no quedantli sencera més que la veu pera clamar, renegant, per la salvació de l'animeta; aquell sacerdot lligat ab cordes a dalt del cingle pera escoltar una confessió que semblava sortir del fons del infern, y per final aquell recull de gent d'armes, durs com les penyes que trepitjavan, ab el seu capitost de cor gelat y cara ferrenya, cantant ab armonía ingrata cansons estúpides, tot xipollejant per bassals de sanch y batent de mans pera defensarse del sacrilegi de la violació del secret del confessionari; tot eran impressions massa insòlites, massa desprovehides del sentit de la realitat pera que pogués soportarles impunement una naturalesa tan emmalaltida com la meva per un período llarch y agudíssim de terrible tensió d'esperit y macerada per un empresonament de molts dies al fons d'una còva, sens més abstracció que les propies cabories, ni més consol que'l pessimisme y la desesperació. A ve-
