Pàgina:La punyalada (1904).djvu/328

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Jo estava fet un ximple, víctima d'una mena de fascinació extranya. Era tan extraordinari y tan fòra del cas tot lo qu'estava veyent desde un ramat d'hores ensà, qu'havía arribat a perdre la conciencia de mi mateix, dubtant de si era viu ò mort, si era víctima d'un somni febrós com els que tan seguidament me prenían ò si realment era allò una realitat. Sentía una mena de capolament moral, com un cruximent de totes les entranyes. El cervell semblava funcionar sols per virtut d'una excitació contínua de les idees extravagants y incongruents, que'l furgavan, igual que'ls cuchs rosegan una materia morta y en plena descomposició. Aquell calvari de la nit passada, plena d'emocions extranyes, yab aquella corrua fantàstica d'homes ab la camisa fòra de les calses guiantse per mútuus tocaments com les cuques funeraries del bosch; aquella fusellada mortal per damunt de les timberes; aquell degotall de sers humans estimbantse per les goles del avench com ovelles acorralades pel llop; aquella impassibilitat general devant de tal carnatge; aquelles penjarelles de cos-