Pàgina:La punyalada (1904).djvu/336

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sobre'l fanch de perversió en que s'havía desenrotllat la meva vida, havía caygut combatut per el mateix esperit malèfich del que'm creya deslliurat. Aquell lluminar qu'havía resplandit un temps entre les tenebres de la meva imaginació, com el viril qu'enclohía la bondat y la perfccció, qual pressentiment no m'havía abandonat ni en els moments de major rebaxament, s'havía esvahit, eclipsat per les vaporades de la corrupció; el poder de les tenebres era superior al de la llum.
 Per axò no m'omplía aquell holocauste sanchnant, que no podía pas oferirlo en honra de la bondat triomfadora, sisquera en esperit, de la maldat humana. Era un senzill acte de venjansa contra la traydoría del qui, convertit d'amich en enemich, m'havía reptat a mort y havía perdut; però la venjansa contra la dòna que, mentintme amor y puresa, m'havía tret del fanch pera cabussarsi ella ¿hont l'aniría a buscar?
 Però abans que tot y per sobre de tot, calía saber pel cert si l'Esparver jeya allà al fons de la timba ab els seus companys; volía vèurel d'aprop, y